Família: Malvaceae Juss.
Distribució: Es tracta d'una família quasi cosmopolita que manca només a les regions àrtiques. El centre màxim de diversificació es troba a l'Amèrica del Sud. Morfologia General: Inclou herbes (Malva), arbusts (Hibiscus rosa-sinensis) i alguns petits arbres (Thespesia populnea, Kydia calycina) que es troben coberts per un indument de pèls estrellats, complexos i sovint glandulars. Morfologia Vegetativa: Les fulles són alternes, simples, palmatinèrvies de forma palmada i enteres o lobades. A la base del pecíol presenten estípules caduques. Morfologia de la inflorescència: Les flors es disposen solitàries a l'axil·la de les fulles (Hibiscus rosa-sinensis) o agrupades en inflorescències cimoses compostes. Morfologia floral: Les flors són actinomorfes, hermafrodites i generalment pentàmeres. Excepcionalment, a Plagianthus les flors són funcionalment unisexuals i molt reduïdes. En general són grans i la corol·la presenta colors brillants com el vermell o el groc. Externament al calze solen presentar un epicalze format per les bractèoles basals. Aquest epicalze consta de 2 o 3 peces a soldades a Lavatera i Stegia o lliures a Malva i Malope. En ocasions està format per 6 o més peces (Althaea), en canvi a Abutilon i Sida aquest epicalze no apareix. El calze consta de 5 sèpals més o menys soldats a la base i valvats. A la base del calze apareixen pinzells de pèls amb funció nectarífera. La corol·la està formada per 5 pètals lliures i generalment convoluts i assimètrics. Poden semblar gamopètals perquè es troben més o menys adnats al tub de l'androceu. Apareixen nombrosos estams monadelfs amb els filaments soldats en un tub. Els estams deriven de les ramificacions del verticil de 5 estams intern, ja que el verticil extern s'ha perdut, tot i que al gènere Hibiscus està representat per petits estaminodis que surten del tub estaminal. La maduració dels estams és centrífuga. Les anteres estan formades per una sola teca i són introrses i de dehiscència longitudinal. El gineceu consta d'un a nombrosos carpels, però freqüentment n'apareixen només 5. Aquests carpels es troben units formant un ovari súper i dividit en tants lòculs com carpels hi ha. Al gènere Malope els carpels es disposen en verticils diferents, mentre que a la resta de gèneres es troben tots al mateix verticil. A l'interior de cada lòcul es desenvolupen d'un a nombrosos primordis seminals+br anàtrops o campilòtrops de placentació axial. Apareixen tants estils com lòculs de l'ovari (Malva) o el doble (Pavonia), que creixen a través del tub estaminal. Els estigmes poden ser terminals (Abutilon) o decurrents (Lavatera) i capitats o discoïdals. Tipus de pol·linització: Les flors són entomòfiles i els insectes vénen a buscar el nèctar segregat, atrets per la grandesa i vistositat de les flors. Algunes espècies d'Hibiscus i Abutilon són pol·linitzades per colibrís. Per evitar l'autopol·linització, sovint les flors són proterandres. Morfologia del pol·len: Els grans de pol·len són grans, esfèrics i aperturats amb de 3 a nombrosos (Althaea) punts germinatius. Poden ser colpats, foraminats o rugats. L'exina generalment és espinulosa. Els grans de pol·len s'alliberen no agregats quan estan formats per dues cèl·lules, una de vegetativa i una altra de germinativa. Morfologia del fruit: El fruit sol ser sec, de tipus càpsula loculicida (Hibiscus, Gossypium) o esquizocarp amb tants mericarps com carpels es formen (Malva, Lavatera). Com a excepció, el gènere Malvaviscus fa una baia. Morfologia de la llavor: Les llavors contenen un endosperma oleaginós i al seu interior es desenvolupa l'embrió generalment corbat. Solen estar cobertes de pèls fins unicel·lulars, que poden formar un borrissol espès de pèls de fins a 60 mm a Gossypium. Tenen generalment forma reniforme. Tipus de disseminació: Tant les càpsules com els mericarps s'obren de forma espontània, alliberant les llavors que seran endutes pel vent gràcies als pèls que presenten. Dotació cromosòmica: El nombre bàsic de cromosomes (x) és molt divers i varia entre 5 i nombrosos, per exemple, a Malva és 21. Principis químics: Presenten alcaloides, proantocianidines i flavonoides. Alguns alcaloides, com l'estimulant efedrina (Sida cordifolia), són tòxics. Les llavors són riques en àcids grassos com l'àcid oleic, l'àcid palmític i l'àcid linoleic. Fisiologia: Fan la fotosíntesi del tipus C3. Diversitat i classificació: Aquesta família engloba unes 1000 espècies agrupades en vora 100 gèneres. El més diversificat és Hibiscus que conté fins a 300 espècies, a continuació trobem Pavonia i Sida amb quasi 200. La subdivisió de les malvàcies és força enrevessada i es distingeixen 4 o 5 tribus segons els autors, atenent bàsicament al tipus de fruit, nombre de carpels i nombre d'estils. Ecologia i hàbitat: Ocupen sobretot ambients oberts, com poden ser roques costeres (Lavatera arborea, Lavatera maritima), marges de camins (Lavatera cretica, Malva sylvestris), cultius (Malva moschata), zones palustres (Althaea officinalis),... Moltes d'elles són espècies poc o molt nitròfiles. Presència als PPCC: Trobem només 8 gèneres d'aquesta família que apareixen de forma espontània. D'aquests, els més diversificats són Malva, amb unes 9 espècies presents, on destaca la malva major (Malva sylvestris), i Lavatera amb unes 8 espècies, sent la més abundant la malva cretica (Lavatera cretica). Utilitats: " El gènere més important de la família des de punt de vista econòmic és Gossypium, que produeix el cotó, a partir dels pèls de la llavor. El cotó era conegut des de fa més de 3000 anys al sud d'Àsia, bàsicament les espècies Gossypium herbaceum i Gossypium arboreum, que presenten fibres curtes. A Amèrica també es cultivava cotó des de temps antics, de les espècies Gossypium hirsutum i Gossypium barbadense, que són les que es cultiven actualment per presentar les fibres més llargues. Va ser introduït a Europa pels àrabs. Actualment, els principals països productors de cotó són la Xina, l'Índia, l'antiga Unió Soviètica i els Estat Units. El cotó és la fibra tèxtil més consumida arreu del món i és utilitzada per fer peces de roba de gran qualitat, ja que no provoquen al·lèrgies i són resistents al rentat. Els olis continguts a les llavors del cotó també tenen gran importància econòmica per la fabricació de margarines. A més a més de la cotonera, altres espècies proporcionen fibres tèxtils, com la malva d'Índia (Abutilon teophrasti), l'escombreta (Sida cordifolia) o el kenaf (Hibiscus cannabinus). El kenaf és una fibra gruixuda cultivada a l'Àsia i Àfrica, que s'usa sobretot per la fabricació de soles d'espardenya, sacs, cordills i pasta de paper. Molts representants de la família es cultiven com a plantes ornamentals, trobem la rosa de Xina (Hibiscus rosa-sinensis), la rosa de Síria (Hibiscus syriacus), la malva reial (Alcea rosea),... Les fulles del malví (Althaea officinalis) són comestibles com a verdura. A més, la decocció d'aquesta planta és un bon remei per les picors i en gargarismes per inflamacions de la gola. El calze i l'epicalze d'Hibiscus sabdariffa són carnosos i s'empren per preparar gelatines i melmelades.